Una sortida per al gènere de la novel·la es esdevenida per la visió de l'artista i de les disciplines referides a l'art. En aquella època els discursos narratius, a diferencia dels poètics s'avien anant desenvolupant per separat.A través de la música,La poesia busca noves formes rítmiques, la música es l'art al qual han de tendir les manifestacions artístiques.
El concepte de poesia, es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i le vers com la prosa rimada , el poema prosa.Hi apareixen arts noves que s'adereixen a la narrativa, com les imatges, la musica, l'art tàctil.A la prosa, s'instalen metàfores, les quals amagen coses per tal de ser descifrades pel lector, per tant desapareixen fronteres entre el llenguatge denotatiu i el connotatiu.
dilluns, 24 de novembre del 2008
dimarts, 18 de novembre del 2008
Víctor Català (1869 - 1966)
El seu Pseudónim es Caterina Albert, va Néixer a L'escala.
Era la mes gran de 4 germans, i com els germans no volien el patrimoni, ella es va quedar amb el patrimoni familiar i es va acoplar més a la societat que els seus germans.
Els seus pares li buscaven professors particul·lars els cuals li donaven Francès, Pintura i Música.
La seva mare era una dona que sempre estava al llit i malalta, amb enfermetats, per la qual cosa, la seva àvia es preocupava més per ella i feia molt millor el treball de mare, per la qual cosa es pot dir que la àvia feia de mare, l'àvia era italiana.
La Caterina sempre estava al corrent de totes les noticies noves i de les coses que es publicaven perque sempre li portaven les revistes a casa i podía llegir-les, ja que era molt inteligent, podía llegir les obres en frances també i agrandir el seu coneixement literari.
Tenía una vida molt de monja, es tancava entre finestres per escriure obres y novel·les.
Va adquirir unes característiques especials a l'hora d'escriure, com per exemple la de amagar la seva biografía, al igual que alguns escriptors més, com Guimerà, en les obres autobiogràfiques, deia que no coneixia les afores del poble i que mai havia sortit d'ell, aixó era mentida perqué realment anava sempre a Barcelona per renovar el seu vestuari allà, també es va comprar un pis i tot allà mateix.
Cambiant d'ambients... al 1897 va publicar el seu primer pseudonim, anomenat Virgili d'Alacseal.(comprovem que Alacseal es L'escala llegit a l'inrevés).
Al 1898 va guanyar un premi als jocs florals d'Olot gràcies a la seva obra anomenada
"La infanticida".
Més de les seves obres van ser les Seguents 7:
2 de poesia: El cant dels mesos i Llibre blanc Poli-cromitríptic.
1 de teatre: Quatre monòlegs.
3 contes: Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius.
1 novel·la: Solitud. la cual consagra i traspassa les fronteres.
Malgrat aixó, no va publicar cap obra fins al 1918 degut a la marginació noucentista.
També va tenir trets de mala sort, ella aplaudía el règim franquista però aquesta afecció va durar poc perquè els anarquistes van saquegar la seva casa i li van cremar els papers escrits a l'Escala.
Era la mes gran de 4 germans, i com els germans no volien el patrimoni, ella es va quedar amb el patrimoni familiar i es va acoplar més a la societat que els seus germans.
Els seus pares li buscaven professors particul·lars els cuals li donaven Francès, Pintura i Música.
La seva mare era una dona que sempre estava al llit i malalta, amb enfermetats, per la qual cosa, la seva àvia es preocupava més per ella i feia molt millor el treball de mare, per la qual cosa es pot dir que la àvia feia de mare, l'àvia era italiana.
La Caterina sempre estava al corrent de totes les noticies noves i de les coses que es publicaven perque sempre li portaven les revistes a casa i podía llegir-les, ja que era molt inteligent, podía llegir les obres en frances també i agrandir el seu coneixement literari.
Tenía una vida molt de monja, es tancava entre finestres per escriure obres y novel·les.
Va adquirir unes característiques especials a l'hora d'escriure, com per exemple la de amagar la seva biografía, al igual que alguns escriptors més, com Guimerà, en les obres autobiogràfiques, deia que no coneixia les afores del poble i que mai havia sortit d'ell, aixó era mentida perqué realment anava sempre a Barcelona per renovar el seu vestuari allà, també es va comprar un pis i tot allà mateix.
Cambiant d'ambients... al 1897 va publicar el seu primer pseudonim, anomenat Virgili d'Alacseal.(comprovem que Alacseal es L'escala llegit a l'inrevés).
Al 1898 va guanyar un premi als jocs florals d'Olot gràcies a la seva obra anomenada
"La infanticida".
Més de les seves obres van ser les Seguents 7:
2 de poesia: El cant dels mesos i Llibre blanc Poli-cromitríptic.
1 de teatre: Quatre monòlegs.
3 contes: Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius.
1 novel·la: Solitud. la cual consagra i traspassa les fronteres.
Malgrat aixó, no va publicar cap obra fins al 1918 degut a la marginació noucentista.
També va tenir trets de mala sort, ella aplaudía el règim franquista però aquesta afecció va durar poc perquè els anarquistes van saquegar la seva casa i li van cremar els papers escrits a l'Escala.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
