4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
26 de juny del 2001
Un dels dies més feliços de la meva vida va ser el de la meva primera comunió, jo tenia 9 anys.Havien sigut uns quants mesos de prèvia preparació, peró finalment vaig superar aquell dia de la millor forma possible. Havia d'anar vestit gairebé com un nuvi, jo estava molt content, però no perquè anés a fer la comunió! no,no... sinó perquè tots els meus tiets i tota la família tenien grans regals preparats per a mí!
bé doncs... tornant a la serietat... Tota la meva família estava a l'esglèsia, la meva àvia, el meu avi i la meva mare, que són les 3 persones més importants del món per a mí, estaven allà, contemplant com donava un gran pas en l'àmbit religiós, ells ploraven d'alegria juntament amb tota la meva família. Després de la cerimònia vam anar a un restaurant i allà va ser on em vaig guanyar més de 1000 euros per part dels meus tiets, que generosos!
En el restaurant vam fer una gran festa i vam quedar com senyors, m'ho vaig passar molt bé.
divendres, 27 de març del 2009
dimecres, 25 de març del 2009
Exercicis
1. El món de l’àvia1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista.
Completeu les dades que falten en la informació següent
:Mundeta àvia
:Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare
Proclamació de la segona república(1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra civil. (1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes
Quins països s’hi van veure implicats?
Completeu les dades que falten en la informació següent
:Mundeta àvia
:Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare
Proclamació de la segona república(1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra civil. (1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes
Quins països s’hi van veure implicats?
Anglaterra França russia i alemanya turquia italia i austria
Què va desencadenar la guerra?
L'assasinat de l'arxiduc austrungaresc
Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Russia, el Zhar, per alemania Guillem II, i per frança betain
Com es va resoldre la guerra?
La pau de Versalles que va acabar amb la capitulació d'alemania i els seus aliats
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
La guerra no l'hi importa, qui guanyi l'hi ès infiferent ella només vol les seves joyes.
3.2. El món de la mare1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels general Bolas i SanJurjo
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progressistes que el govern republica estava implantant
c) Quins personatges hi van intervenir?
Azaña, Indalesio Prieto, Juan Negrim, Largo Caballero.Franco, Antonio Primo de Rivera, cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victoria dels subleblats que va impossar uan dictadura que va durar 40 anys, fins que va morir.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
Ella casi no en sap res de la guerra, ella parla amb la veu de la seva mare. diu lo que pensa la seva mare,, viu al marge dels esdeveniments.
3.3. El món de la filla. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
Què va desencadenar la guerra?
L'assasinat de l'arxiduc austrungaresc
Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Russia, el Zhar, per alemania Guillem II, i per frança betain
Com es va resoldre la guerra?
La pau de Versalles que va acabar amb la capitulació d'alemania i els seus aliats
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
La guerra no l'hi importa, qui guanyi l'hi ès infiferent ella només vol les seves joyes.
3.2. El món de la mare1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels general Bolas i SanJurjo
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progressistes que el govern republica estava implantant
c) Quins personatges hi van intervenir?
Azaña, Indalesio Prieto, Juan Negrim, Largo Caballero.Franco, Antonio Primo de Rivera, cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victoria dels subleblats que va impossar uan dictadura que va durar 40 anys, fins que va morir.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
Ella casi no en sap res de la guerra, ella parla amb la veu de la seva mare. diu lo que pensa la seva mare,, viu al marge dels esdeveniments.
3.3. El món de la filla. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants?
Democratitzar la Universitat, que se'ls hi reconegues le dret d'organitzar-se en sindicats, i a partir d'això democratitzar la societat, i el país.
b) Com es van revoltar?
Constituïnt el sindicat democràtic d'estudiants de la UB.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
La tancada de un convent dels Caputxins, de Sarrià.
d) Com es va acabar?
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
La tancada de un convent dels Caputxins, de Sarrià.
d) Com es va acabar?
La policía va encerclar el convent, va fer un setge, els van esperar fora i finalment els estudiants van ser sancionats.
la Caputxinada va tenir tanta repercusió que fins i tot la premsa estrangera va sentir-ne les noticies.
dimarts, 24 de març del 2009
Exercicis
2. PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc.
Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context.
L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
Clica per veure
l
l
l
V
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
Revolta :
Una revolta és un seguit d'accions contra el govern o les persones que manen en un lloc
Revoltar:
Provocar una revolta. Uns militars poden revoltar la tropa i prendre el poder. Les colònies americanes es revoltaren contra la corona anglesa i aconseguiren la independència.
Revolució:
Una revolució és un canvi polític, social, econòmic o científic molt important. El descobriment dels plàstics va ser una revolució tècnica.
Guerra:
Una guerra és una lluita amb armes entre dos o més països. En una guerra mundial, hi ha diversos països implicats.
divendres, 20 de març del 2009
1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
211 Pagines
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
No té capítols
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la mare. al principi i al final.
· Hi ha espais en blanc?
Sí quan canvia de dia o quan canvia de personatje.Fan la funció de diferenciar les diferents veus narratives, es a dir, les tres persones que componen l'obra, s'intercalen.A més a més. aquests espais en blanc tambe reflecteixen el temps historic perque cada protagonista explica uns fets de la seva vida d'epoques diferents.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista serà una dona.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
la seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
La vida de 3 dones de la mateixa família i que viuen sota el mateis sostre, ja que hi ha moments de l'obra en que les 3 persones es relacionen.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
Doncs per que constantment parlen de la Guerra Civil, i el diare de la Mundeta Jver i que perden les colonies de cuba i filipines..
e) Sobre l’argument:· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres. A Lleida. A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
Patricia, Katy i Nitog) Sobre les veus narratives:
·Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
pag 10 : parla la Mundeta Ventura.
pag 36: parla la vida de l'avia
pag 93 : és un dialeg de la Katy y la Mundeta mare
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
si
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, es la mare la que parla en els dos casos.
3. Entre les pàgines 18 i 21 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
17-3 del 1938
4. A la pàgina 31 hi ha una altra data.
a) Quina?
6-12-1894
b) Es tracta de la mateixa època?
No, hi ha més de 40 anys de diferencia.
c) S’expliquen els mateixos fets?
no, no s'expliquen els mateixos fets.
5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
des del 1984 fins al 2 de gener del 1919
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge. Èpoques i personatges diferents.
Montserrat Roig
2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan va morir Franco la dona va adquirir més llibertat ja que abans només podía estar a casa fent tasques de la casa i cuidant dels fills, a la mort d'aquest dictador, la dona va adquirir la mateixa importància que l'home, encara que en aquests díes encara hi ha gent que les discrimina, em sembla vergonyós.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí ja que aquests dies encara hi ha discriminació a les dones, es pensa que no poden fer segons quines coses, coses que no estan ben vistes en les dones pero yo crec que les dones estan tan capacitades per fer qualsevol feina com l'homa i em sembla malament que hi hagi aquesta discriminacioçó a aquestes altures.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Puf... Crec que aquest comentari ocuparia moltes pàgines ja que en aquest món jo crec que hi han més problemes que alegries a hores d'ara, per exemple la crisi, que està afectant a tot el planeta i jo crec que ens costarà de superar-la uns quants anys.
Un altre problema son les guerres, a iraq per exemple ho están passant molt malament pel simple fet de posseir petroli, desde el meu punt de vista aquesta situació es trista, em dona llastima que siguent tots humans i del mateix planeta, ens barallem entre nosaltres...
Què diurien (En un cas de que existessin) els extraterrestres d'altres planetes si vinguessin de visita? S'anirien Corrents!
Ho deixaré aquí ja que si nó em treuria hores i hores acabar aquesta resposta ja que els problemes al món son infinits...
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan va morir Franco la dona va adquirir més llibertat ja que abans només podía estar a casa fent tasques de la casa i cuidant dels fills, a la mort d'aquest dictador, la dona va adquirir la mateixa importància que l'home, encara que en aquests díes encara hi ha gent que les discrimina, em sembla vergonyós.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí ja que aquests dies encara hi ha discriminació a les dones, es pensa que no poden fer segons quines coses, coses que no estan ben vistes en les dones pero yo crec que les dones estan tan capacitades per fer qualsevol feina com l'homa i em sembla malament que hi hagi aquesta discriminacioçó a aquestes altures.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Puf... Crec que aquest comentari ocuparia moltes pàgines ja que en aquest món jo crec que hi han més problemes que alegries a hores d'ara, per exemple la crisi, que està afectant a tot el planeta i jo crec que ens costarà de superar-la uns quants anys.
Un altre problema son les guerres, a iraq per exemple ho están passant molt malament pel simple fet de posseir petroli, desde el meu punt de vista aquesta situació es trista, em dona llastima que siguent tots humans i del mateix planeta, ens barallem entre nosaltres...
Què diurien (En un cas de que existessin) els extraterrestres d'altres planetes si vinguessin de visita? S'anirien Corrents!
Ho deixaré aquí ja que si nó em treuria hores i hores acabar aquesta resposta ja que els problemes al món son infinits...
dimecres, 18 de març del 2009
Visita a la universitat de Barcelona.
El dia 17 de Març vam assistir a un indret o institució anomenada Universitat de Barcelona, una gran font d'estudis on els estudiants superiors assisteixen diàriament per augmentar els seus coneixements i optar una carrera.
En arribar vam estar en un pati, esperant per poder entrar a la classe, finalment després d'una hora, vam poder arribar a la classe. Un professor amb una edat avançada va entrar a la classe amb la finalitat de fer una classe digna de Vicent Andrés Estellés.
Durant la classe, i aquí va la crítica, el professor només es va preocupar de mostrar els seus coneixements cultes als alumnes i no va fer suficients comentaris sobre Vicent Andrés Estellés, cosa que va indignar al nostre grup ja que nosaltres estavem allà per aprendre coses de Vicent Andrés Estellés i no dels coneixemens propis i personals de aquest home anomenat professor Murgades. Per cert, hi havien dues amables professores que només volien semblar superiors cuan feien mes soroll que totes les persones juntes d'aquell indret en aquell moment tan aborrit.
Sortint de la xerrada, la Visita va estar mes o menys bé ja que vam poder visitar algunes coses, però algunes altres no, hi havia policies a les portes de las classes i no podíem entrar ja que allò estava molt vigilat, i en entrar a la biblioteca vam ser rebutjats de manera impertinent, i aixó no va sentar bé al grup, finalment vam abanonar aquell indret i vam tornar cap a Santa Coloma de Gramenet.
En arribar vam estar en un pati, esperant per poder entrar a la classe, finalment després d'una hora, vam poder arribar a la classe. Un professor amb una edat avançada va entrar a la classe amb la finalitat de fer una classe digna de Vicent Andrés Estellés.
Durant la classe, i aquí va la crítica, el professor només es va preocupar de mostrar els seus coneixements cultes als alumnes i no va fer suficients comentaris sobre Vicent Andrés Estellés, cosa que va indignar al nostre grup ja que nosaltres estavem allà per aprendre coses de Vicent Andrés Estellés i no dels coneixemens propis i personals de aquest home anomenat professor Murgades. Per cert, hi havien dues amables professores que només volien semblar superiors cuan feien mes soroll que totes les persones juntes d'aquell indret en aquell moment tan aborrit.
Sortint de la xerrada, la Visita va estar mes o menys bé ja que vam poder visitar algunes coses, però algunes altres no, hi havia policies a les portes de las classes i no podíem entrar ja que allò estava molt vigilat, i en entrar a la biblioteca vam ser rebutjats de manera impertinent, i aixó no va sentar bé al grup, finalment vam abanonar aquell indret i vam tornar cap a Santa Coloma de Gramenet.
Jonathan Gallego Martínez
dilluns, 16 de març del 2009
Montserrat Roig
2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent
.Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.
Soc de Santa Coloma de Gramenet, la més estimada ciutat de la comarca del Barcelonès.
Un barri amb només una esglesia, ja que en aquest barri no hi han gairebé molts catolics ja que aqui la gent es molt treballadora i treballen dia a dia per guanyarse el menjar i tot el que faci falta.
Vaig neixer al Gener, el primer mes de l'any, el que representa l'entrada a un nou any ple d'esperança, que hem d'afrontar sense problemes i amb nous recursos.
Visc en una casa plena d'amor familiar en la cual no em falta de res i m'agrada molt viure alla, si hagues d'abandonar ma casa, m'ho pensaria molt.
.Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.
Soc de Santa Coloma de Gramenet, la més estimada ciutat de la comarca del Barcelonès.
Un barri amb només una esglesia, ja que en aquest barri no hi han gairebé molts catolics ja que aqui la gent es molt treballadora i treballen dia a dia per guanyarse el menjar i tot el que faci falta.
Vaig neixer al Gener, el primer mes de l'any, el que representa l'entrada a un nou any ple d'esperança, que hem d'afrontar sense problemes i amb nous recursos.
Visc en una casa plena d'amor familiar en la cual no em falta de res i m'agrada molt viure alla, si hagues d'abandonar ma casa, m'ho pensaria molt.
Montserrat Roig
2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or.Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres.Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna.Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
La Universitat
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
que escriu en catala una llengua que acababa d'iniciar la seva recuperacio.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es una frase referida a la guerra de vietnam, una guerra que va tenir una gran repercusió politica i mediatica en aquell moment, una guerra disputada per estats units i vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
Vocabulari
Fer la Gara-Gara: Fer la pilota.
Soc d'un barri de señores bones: Señores burgeses de la Barcelona de l'epoca franquista.
Canonades de l'any de la picor: Fa molt de temps.
Señors amb mes seny que or: Que no tenen diners pero son savis.
De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va pasar gana perque el pa negre simbolitza les penuries i la gana que va pasar durant la guerra.
Ovejitas del senyor: Totes les nenes de una rigurositat moral catolica postolica i romana de l'epoca del franquisme que residien a les directrius dels capellans.
Futurs gallimarsots morals: un gallimarsot es una dona una mica masculina, que té la gestualitat i la manera de caminar una mica masculina.
xino-xano: poc a poc.
Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva.
Torno de pet: tornar de seguida.
Volta al mon i torna al born: Anar-se'n pero tornar a casa.
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or.Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres.Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna.Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
La Universitat
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
que escriu en catala una llengua que acababa d'iniciar la seva recuperacio.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es una frase referida a la guerra de vietnam, una guerra que va tenir una gran repercusió politica i mediatica en aquell moment, una guerra disputada per estats units i vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
Vocabulari
Fer la Gara-Gara: Fer la pilota.
Soc d'un barri de señores bones: Señores burgeses de la Barcelona de l'epoca franquista.
Canonades de l'any de la picor: Fa molt de temps.
Señors amb mes seny que or: Que no tenen diners pero son savis.
De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va pasar gana perque el pa negre simbolitza les penuries i la gana que va pasar durant la guerra.
Ovejitas del senyor: Totes les nenes de una rigurositat moral catolica postolica i romana de l'epoca del franquisme que residien a les directrius dels capellans.
Futurs gallimarsots morals: un gallimarsot es una dona una mica masculina, que té la gestualitat i la manera de caminar una mica masculina.
xino-xano: poc a poc.
Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva.
Torno de pet: tornar de seguida.
Volta al mon i torna al born: Anar-se'n pero tornar a casa.
dimecres, 11 de març del 2009
Montserrat Roig
2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)
Text 3 ------>(Aquest es el que hem escollit)
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.
(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.
(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.
(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991)
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu ’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
(Text 3)
Aquest fragment, ens explica d'alguna manera coses que ja suposavem, per que si Montsserrat Roig era periodista, l'hi tindria que agradar que li expliquesin histories, ja que el seu treball consisteix bàsicament en això.Ella es veu a si mateixa una persona a la que li agrada explicar històries, necesitava explicar-les i també li agradava que li expliquessin.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a
vosaltres mateixos.
Imitant l'estil de Roig, he de dir que com ella, però en altre àmbit, jo vaig començar a estudiar per que sabia que en un futur seria beneficiós per a mi, també perquè m'agrada aprendre coses noves i superar-me dia a dia.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)
Text 3 ------>(Aquest es el que hem escollit)
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.
(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.
(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.
(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991)
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu ’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
(Text 3)
Aquest fragment, ens explica d'alguna manera coses que ja suposavem, per que si Montsserrat Roig era periodista, l'hi tindria que agradar que li expliquesin histories, ja que el seu treball consisteix bàsicament en això.Ella es veu a si mateixa una persona a la que li agrada explicar històries, necesitava explicar-les i també li agradava que li expliquessin.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a
vosaltres mateixos.
Imitant l'estil de Roig, he de dir que com ella, però en altre àmbit, jo vaig començar a estudiar per que sabia que en un futur seria beneficiós per a mi, també perquè m'agrada aprendre coses noves i superar-me dia a dia.
dimarts, 10 de març del 2009
Monserrat Roig
BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Entrevista a ZPU (Cantant de Hip Hop)
A) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
M'agradaria entrevistar al cantant de Rap ZPU
B)Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Crec que seria interessant per què el seu món de Rap a mi m'atrau molt ja que és un Raper molt bó, sobretot m'agrada cuan col·labora amb Nach Scratch als seus albums o singles.
C)Escriviu 3 o 4 preguntes que li farieu.
1 Per què vas decidir entrar al món del Rap?
2 Quan fas un concert, mai t'has parat a contar totes les paraules que pots arribar a dir en un concert sencer? mai t'has equivocat en algun concert prèviament preparat?
3Creus que el Rap espanyol està en decadència? Per que?
4Em podries fer una improvisació sobre el tema "Les Vinyes"?
D)Digueu que opineu sobre la resposta de Roig
Estic d'acord ja que els argumens que ens mostra en la seva resposta crec que son els adequats per contestar el que prèviament ha estat escrit.
Aquí deixo un enllaç al Youtube amb la Cançó que més m'agrada d'aquest MC(Raper), Amb la col·laboració de Nach Scratch.
M'agradaria entrevistar al cantant de Rap ZPU
B)Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Crec que seria interessant per què el seu món de Rap a mi m'atrau molt ja que és un Raper molt bó, sobretot m'agrada cuan col·labora amb Nach Scratch als seus albums o singles.
C)Escriviu 3 o 4 preguntes que li farieu.
1 Per què vas decidir entrar al món del Rap?
2 Quan fas un concert, mai t'has parat a contar totes les paraules que pots arribar a dir en un concert sencer? mai t'has equivocat en algun concert prèviament preparat?
3Creus que el Rap espanyol està en decadència? Per que?
4Em podries fer una improvisació sobre el tema "Les Vinyes"?
D)Digueu que opineu sobre la resposta de Roig
Estic d'acord ja que els argumens que ens mostra en la seva resposta crec que son els adequats per contestar el que prèviament ha estat escrit.
Aquí deixo un enllaç al Youtube amb la Cançó que més m'agrada d'aquest MC(Raper), Amb la col·laboració de Nach Scratch.
dilluns, 9 de març del 2009
AUCA de L'obra
Thx 4 Watching =D
AUCA
Foto 1: Un dia que Jahvè s'aburria, va crear la primera família.
Foto 2: Pero Eva va fer un salt petit i va agafar el fruit prohibit.
Foto 3: Déu amb ells es va enfadar i de l¡Edén els va expulsar.
Foto 4: Adam i Eva van ser dolents però van tenir 3 fills.
Foto 5: Un d'ells, Caim, era un artista pero també un inconformista.
Foto 6: Caim acumulava molta rabia i matà a l'Abel per tenir a Nara.
Foto 7: Encara que caim va cometre un pecat, Jahvè va ser piados i no el condenà.
Foto 8: I Caim i Nara van unirse en l'amor i van decidir crear un nou món.
Personatges (Allò que tal vegada esdevinguè)
Aqui os Deixo els personatges del llibre escrit per Joan Oliver (Pere Quart)
Allò que tal vegada esdevinguè!
Let's Go!
Allò que tal vegada esdevinguè!
Let's Go!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
