Una sortida per al gènere de la novel·la es esdevenida per la visió de l'artista i de les disciplines referides a l'art. En aquella època els discursos narratius, a diferencia dels poètics s'avien anant desenvolupant per separat.A través de la música,La poesia busca noves formes rítmiques, la música es l'art al qual han de tendir les manifestacions artístiques.
El concepte de poesia, es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i le vers com la prosa rimada , el poema prosa.Hi apareixen arts noves que s'adereixen a la narrativa, com les imatges, la musica, l'art tàctil.A la prosa, s'instalen metàfores, les quals amagen coses per tal de ser descifrades pel lector, per tant desapareixen fronteres entre el llenguatge denotatiu i el connotatiu.
dilluns, 24 de novembre del 2008
dimarts, 18 de novembre del 2008
Víctor Català (1869 - 1966)
El seu Pseudónim es Caterina Albert, va Néixer a L'escala.
Era la mes gran de 4 germans, i com els germans no volien el patrimoni, ella es va quedar amb el patrimoni familiar i es va acoplar més a la societat que els seus germans.
Els seus pares li buscaven professors particul·lars els cuals li donaven Francès, Pintura i Música.
La seva mare era una dona que sempre estava al llit i malalta, amb enfermetats, per la qual cosa, la seva àvia es preocupava més per ella i feia molt millor el treball de mare, per la qual cosa es pot dir que la àvia feia de mare, l'àvia era italiana.
La Caterina sempre estava al corrent de totes les noticies noves i de les coses que es publicaven perque sempre li portaven les revistes a casa i podía llegir-les, ja que era molt inteligent, podía llegir les obres en frances també i agrandir el seu coneixement literari.
Tenía una vida molt de monja, es tancava entre finestres per escriure obres y novel·les.
Va adquirir unes característiques especials a l'hora d'escriure, com per exemple la de amagar la seva biografía, al igual que alguns escriptors més, com Guimerà, en les obres autobiogràfiques, deia que no coneixia les afores del poble i que mai havia sortit d'ell, aixó era mentida perqué realment anava sempre a Barcelona per renovar el seu vestuari allà, també es va comprar un pis i tot allà mateix.
Cambiant d'ambients... al 1897 va publicar el seu primer pseudonim, anomenat Virgili d'Alacseal.(comprovem que Alacseal es L'escala llegit a l'inrevés).
Al 1898 va guanyar un premi als jocs florals d'Olot gràcies a la seva obra anomenada
"La infanticida".
Més de les seves obres van ser les Seguents 7:
2 de poesia: El cant dels mesos i Llibre blanc Poli-cromitríptic.
1 de teatre: Quatre monòlegs.
3 contes: Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius.
1 novel·la: Solitud. la cual consagra i traspassa les fronteres.
Malgrat aixó, no va publicar cap obra fins al 1918 degut a la marginació noucentista.
També va tenir trets de mala sort, ella aplaudía el règim franquista però aquesta afecció va durar poc perquè els anarquistes van saquegar la seva casa i li van cremar els papers escrits a l'Escala.
Era la mes gran de 4 germans, i com els germans no volien el patrimoni, ella es va quedar amb el patrimoni familiar i es va acoplar més a la societat que els seus germans.
Els seus pares li buscaven professors particul·lars els cuals li donaven Francès, Pintura i Música.
La seva mare era una dona que sempre estava al llit i malalta, amb enfermetats, per la qual cosa, la seva àvia es preocupava més per ella i feia molt millor el treball de mare, per la qual cosa es pot dir que la àvia feia de mare, l'àvia era italiana.
La Caterina sempre estava al corrent de totes les noticies noves i de les coses que es publicaven perque sempre li portaven les revistes a casa i podía llegir-les, ja que era molt inteligent, podía llegir les obres en frances també i agrandir el seu coneixement literari.
Tenía una vida molt de monja, es tancava entre finestres per escriure obres y novel·les.
Va adquirir unes característiques especials a l'hora d'escriure, com per exemple la de amagar la seva biografía, al igual que alguns escriptors més, com Guimerà, en les obres autobiogràfiques, deia que no coneixia les afores del poble i que mai havia sortit d'ell, aixó era mentida perqué realment anava sempre a Barcelona per renovar el seu vestuari allà, també es va comprar un pis i tot allà mateix.
Cambiant d'ambients... al 1897 va publicar el seu primer pseudonim, anomenat Virgili d'Alacseal.(comprovem que Alacseal es L'escala llegit a l'inrevés).
Al 1898 va guanyar un premi als jocs florals d'Olot gràcies a la seva obra anomenada
"La infanticida".
Més de les seves obres van ser les Seguents 7:
2 de poesia: El cant dels mesos i Llibre blanc Poli-cromitríptic.
1 de teatre: Quatre monòlegs.
3 contes: Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius.
1 novel·la: Solitud. la cual consagra i traspassa les fronteres.
Malgrat aixó, no va publicar cap obra fins al 1918 degut a la marginació noucentista.
També va tenir trets de mala sort, ella aplaudía el règim franquista però aquesta afecció va durar poc perquè els anarquistes van saquegar la seva casa i li van cremar els papers escrits a l'Escala.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
La Novel·la
LA NOVEL·LA
la Novel·la va ser el Gènere literari que mès tard va arribar.
Encara que te precedents a l'edat antiga, no va implantar-se fins l'edat Mitjana.
La paraula novel·la, vé etimològicament del llatí novus, que vol dir nou. En italià novel·la també es un suces o novetat interessant.
La Novel·la, a la seva evolució es poden distingir els seguents períodes.
L'època antiga.
La presència de narracions novel.lesques apareix en el món hel · lènic en els segles I-II dC, com a conseqüència d'una relativa activitat econòmica que permetia l'existència d'un públic burgès els ideals es veien reflectits en aquelles narracions. Són exemples del gènere Dafnis i Cloe de Longo i les Etipia d'Heliodoro. En aquestes narracions ja estan presents els trets essencials del gènere: l'artifici narratiu es basa en l'amor, que troba una sèrie de dificultats, de dos joves. Després de patir una sèrie de proves i d'esdeveniments, en un ambient idealitzat, s'arriba al final feliç, amb la unió dels enamorats. A Roma, aproximadament per les mateixes dates, ens trobem amb altres relats com el Satiricón, de Petronio, i les Metamorfosis d'Apuleu.
L'època medieval.
L'origen de la novel · la medieval va associat al naixement de les llengües romàniques. Primerament a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel clàssica com Roman de Troia, de Benoît de Saint-Maure, la cortesa-cavalleresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, l'al · legòrica (Blanquerna, de Ramon Llull), etc. La literatura italiana dels segles XIII i XIV s'apropia de tot aquest material i, reelaborada, propicia l'obra de Boccaccio (El Decameró, Fiammetta), que està adreçada a la burgesia de l'època.
L'època contemporànea
Segle XIX
A finals del segle XVIII apareixen unes novel carregades d'un sentimentalisme malenconiós que obren el període romàntic que es desenvolupa plenament en el segle XIX amb l'aparició de la novel · la històrica, psicològica, poètica i social. El gènere arriba a la seva perfecció tècnica amb el realisme i el naturalisme. És en aquesta època en què la novel arriba a la seva maduresa com a gènere. La seva forma i la seva estètica ja no van canviar més fins el segle XX: la seva divisió en capítols, la utilització del passat narratiu i d'un narrador omniscient.
Segle XX
A l'inici del segle XX va comportar canvis que afectarien la vida diària de les persones i també de la novel · la. El naixement de la psicoanàlisi, la lògica de Wittgenstein i Russell, del relativisme i els avenços de la lingüística provoquen que la tècnica narrativa intenti també adequar-se a una nova era. Les avantguardes en les arts plàstiques i la commoció de les dues guerres mundials, també tenen un gran pes en la forma de la novel · la del segle XX. D'altra banda, la producció de
novel · les i dels autors que es dediquen a elles va veure en aquest segle un creixement tan alt, que s'ha manifestat en tan variades vessants que qualsevol intent de classificació serà esbiaixat
la Novel·la va ser el Gènere literari que mès tard va arribar.
Encara que te precedents a l'edat antiga, no va implantar-se fins l'edat Mitjana.
La paraula novel·la, vé etimològicament del llatí novus, que vol dir nou. En italià novel·la també es un suces o novetat interessant.
La Novel·la, a la seva evolució es poden distingir els seguents períodes.
L'època antiga.
La presència de narracions novel.lesques apareix en el món hel · lènic en els segles I-II dC, com a conseqüència d'una relativa activitat econòmica que permetia l'existència d'un públic burgès els ideals es veien reflectits en aquelles narracions. Són exemples del gènere Dafnis i Cloe de Longo i les Etipia d'Heliodoro. En aquestes narracions ja estan presents els trets essencials del gènere: l'artifici narratiu es basa en l'amor, que troba una sèrie de dificultats, de dos joves. Després de patir una sèrie de proves i d'esdeveniments, en un ambient idealitzat, s'arriba al final feliç, amb la unió dels enamorats. A Roma, aproximadament per les mateixes dates, ens trobem amb altres relats com el Satiricón, de Petronio, i les Metamorfosis d'Apuleu.
L'època medieval.
L'origen de la novel · la medieval va associat al naixement de les llengües romàniques. Primerament a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel clàssica com Roman de Troia, de Benoît de Saint-Maure, la cortesa-cavalleresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, l'al · legòrica (Blanquerna, de Ramon Llull), etc. La literatura italiana dels segles XIII i XIV s'apropia de tot aquest material i, reelaborada, propicia l'obra de Boccaccio (El Decameró, Fiammetta), que està adreçada a la burgesia de l'època.
L'època contemporànea
Segle XIX
A finals del segle XVIII apareixen unes novel carregades d'un sentimentalisme malenconiós que obren el període romàntic que es desenvolupa plenament en el segle XIX amb l'aparició de la novel · la històrica, psicològica, poètica i social. El gènere arriba a la seva perfecció tècnica amb el realisme i el naturalisme. És en aquesta època en què la novel arriba a la seva maduresa com a gènere. La seva forma i la seva estètica ja no van canviar més fins el segle XX: la seva divisió en capítols, la utilització del passat narratiu i d'un narrador omniscient.
Segle XX
A l'inici del segle XX va comportar canvis que afectarien la vida diària de les persones i també de la novel · la. El naixement de la psicoanàlisi, la lògica de Wittgenstein i Russell, del relativisme i els avenços de la lingüística provoquen que la tècnica narrativa intenti també adequar-se a una nova era. Les avantguardes en les arts plàstiques i la commoció de les dues guerres mundials, també tenen un gran pes en la forma de la novel · la del segle XX. D'altra banda, la producció de
novel · les i dels autors que es dediquen a elles va veure en aquest segle un creixement tan alt, que s'ha manifestat en tan variades vessants que qualsevol intent de classificació serà esbiaixat
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Acte 1!
Escena.1:
En Badori arriba al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar l'hi ho dirà que el contracti.En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar. En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.Li diuen gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
Escena.2:
En Quirze i la Tomasa venen barallant-se, llavors en Badori es fica i finalment acaba rebent.Al marit de la Maria Rosa, l ‘Andreu, l’han enviat a la presó, a Ceuta. El millor amic de l’ Andreu, en Quirze, fa enviar cartes allà on és, per poder mantenir la comunicació.A la Tomasa no li cau gaire bé la Maria Rosa.
Escena.3:
Parla en Marçal,de que l’Andreu està passant moltes penúries a la presó,també parlen del que va passar amb el capatàs aquest no va voler pagar-lis les quinzenes i axi doncs va començar una gran disputa;quan la gent es va espessint algú va aprofitar per matar a el capatàs amb un ganivet.Aquest ganivet acaba de manera suspitosa a casa de Maria Rosa i l'Andreu al costat d’un mocador de la Maria Rosa i per aixó fan culpable a l'Andreu La Maria Rosa protegeix al seu marit, està segura que no havia estat ell, que va passar la nit amb ella.
Escena.4:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
Escena.5:
Tots parlen de la desgràcia de l'Andreu, pero la Maria Rosa no ho pot saver.
Escena.6:
La Maria Rosa es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè fa molts mesos que no el veu.
Escena.7:
Marçal comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa ho diria.
Escena.8:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
Escena.9:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
Escena.10:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes"11,12,13 i 14":
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.La Maria Rosa es queda en estat de xoc y es posa molt depresiva.
En Badori arriba al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar l'hi ho dirà que el contracti.En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar. En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.Li diuen gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
Escena.2:
En Quirze i la Tomasa venen barallant-se, llavors en Badori es fica i finalment acaba rebent.Al marit de la Maria Rosa, l ‘Andreu, l’han enviat a la presó, a Ceuta. El millor amic de l’ Andreu, en Quirze, fa enviar cartes allà on és, per poder mantenir la comunicació.A la Tomasa no li cau gaire bé la Maria Rosa.
Escena.3:
Parla en Marçal,de que l’Andreu està passant moltes penúries a la presó,també parlen del que va passar amb el capatàs aquest no va voler pagar-lis les quinzenes i axi doncs va començar una gran disputa;quan la gent es va espessint algú va aprofitar per matar a el capatàs amb un ganivet.Aquest ganivet acaba de manera suspitosa a casa de Maria Rosa i l'Andreu al costat d’un mocador de la Maria Rosa i per aixó fan culpable a l'Andreu La Maria Rosa protegeix al seu marit, està segura que no havia estat ell, que va passar la nit amb ella.
Escena.4:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
Escena.5:
Tots parlen de la desgràcia de l'Andreu, pero la Maria Rosa no ho pot saver.
Escena.6:
La Maria Rosa es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè fa molts mesos que no el veu.
Escena.7:
Marçal comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa ho diria.
Escena.8:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
Escena.9:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
Escena.10:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes"11,12,13 i 14":
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.La Maria Rosa es queda en estat de xoc y es posa molt depresiva.
Personatges(Continuacio)
Gepa. Ell és un home treballador i molt intuïtiu, en tot moment sospita que darrere de l'assessinat del capatàs hi ha alguna cosa extranya i, finalment, gràcies a la seva intervenció s'acaba descobrint tota la trama. Ell també està enamorat de la Maria Rosa.
Marçal - és un gran amic del marit de la Maria Rosa, l'Andreu. És un personatge pla, ja que desde el inici de l'obra fins al final té molt clar el que vol, aconseguir l'amor de la seva estimada, la Maria Rosa.
Calau - és un treballador de la carretera, per tant company de feina del altres. A l'obra no ocupa un paper molt important, és un home que treballa per a poder estalviar i, serà en aquest moment quan li declararà el seu amor a una noia i s'hi casaran.
Quirze és el germà de la Maria Rosa, l'espós de la Tomasa. És un home treballador, que s'estima molt la seva dona i la seva germana, i fa tot el possible per protegir-les. Es veu per la seva forma d'actuar que es un home amb el pensament de l'època. En tot moment defensa la seva germana i la exculpa devant la Tomasa.
Xic és un treballador de la carretera, un company de feina. És el que porta la carta on s'anuncia que l'Andreu ha mort.
Marçal - és un gran amic del marit de la Maria Rosa, l'Andreu. És un personatge pla, ja que desde el inici de l'obra fins al final té molt clar el que vol, aconseguir l'amor de la seva estimada, la Maria Rosa.
Calau - és un treballador de la carretera, per tant company de feina del altres. A l'obra no ocupa un paper molt important, és un home que treballa per a poder estalviar i, serà en aquest moment quan li declararà el seu amor a una noia i s'hi casaran.
Quirze és el germà de la Maria Rosa, l'espós de la Tomasa. És un home treballador, que s'estima molt la seva dona i la seva germana, i fa tot el possible per protegir-les. Es veu per la seva forma d'actuar que es un home amb el pensament de l'època. En tot moment defensa la seva germana i la exculpa devant la Tomasa.
Xic és un treballador de la carretera, un company de feina. És el que porta la carta on s'anuncia que l'Andreu ha mort.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Personatges
- Tots els personatges pertanyen a un grup social bastant baix
- Maria Rosa: És la protagonista perque tota l'obra gira al seu entorn.És la germana d'en Quirze,per tant la cunyada de la Tomassa, es una dona jove i està casada amb l'Andreu,treballa rentant la roba de la gent de la carretera.Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, al qual va coneixer mentre a una verema.
- Badori:Ve de fora i esta buscant treball, i gràcies a en Gepa aconsegueix treballar a la carretera,s'enamora de la maria rosa quan aquesta queda viuda.És un home valent perque s'enfrenta al Marçal sense por.
- Tomassa:es la dona del Quirze per tant, la cuñada de la Maria Rosa,es molt treballadora i no te por dels homes, reivindica els seus drets com a dona perque ella vol ser com o més important que els homes.És un personatge que esta molt treballat dins de l'obra. És desequilibrada ya que a vegades es peta de riure, y altres vegades esta molt trista,cambia molt d'estat d'ànim. Critica a la Maria Rosa perquè no entén perque es Compadeix tant.
Espais i escenaris
- Primer acte: Una carretera i al costat una casa pobre.(Matí)
- Segon acte: Interior d'una casa molt pobre.(Vespre)
- Tercer acte: També a l'interior d'una casa moltpobre, quasi barraca.
- (També al vespre)
Estructura Externa
- Obra dividida en 3 actes.
- sota cada acte hi ha escenes.
- el primer acte te 14 escenes.
- el segon acte te 15 escenes.
- el tercer acte te 11 escenes.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Angel Guimerà
Angel Guimerà
la biografia d'Angel Guimerà ha estat motiu de la polèmica tant des del punt de vista de la verificació de la seva data de naixement com pels aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat.
Pel que fa el seu mestissatge, el tema de l'inadaptat, del diferent,és un motiu recurrent a la seva obra.
És evident que s'hi pot trobar una clara relació amb la biografia del Dramaturg.
El Dramaturg
El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà sobretot per Josep Yxart, el crític mes lúcid i informant del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Frederic Soler, que habia consolidat uns models de teatre en català de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics.
Coincidint amb una reacciò d'abast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es donà un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la ja establerta tradiciò romàntica.
Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endevant la creació d'una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica.
Recórrer a conflictes passionals que implicaven en el fons una relació de poder subratllava, sovint, la problemàtica de la inadaptació per la via de l'orfenesa i/o el mestissatge. Sobre aquest fons es projecten unes relaciones que contenen elements més o menys evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.
On millor sabé expressar això fou en els seus drames en prosa de la dècada dels noranta, en obres com Maria Rosa, Terra baixa o La filla del mar.
Romanticisme y Realisme
ROMANTICISME
Moviment cultural que que comença a Alemania i al Regne Unit al segle XVII.
Creix com una reacció revolucionaria contra el racionalisme ,la il.lustració i el Classicisme.
Els sentiments i la llibertat són molt importants.
Els autors mes famosos son Mariano José de Larra i José de Espronceda
REALISME
Pretenia testimoniar documentalment la societat de l'época i els ambients més propers a l'escritor.
Les obres es basen en ambients exótics i amb personatges estranys.
Se solien basar en aspectes fantástics
dijous, 2 d’octubre del 2008
Presentació
Hola el meu nom es jonathan, Aquest blog es per als treballs que farem de literatura catalana durant tot el curs.
no tinc mes que dir així que aqui queda el comentari.
Fins altra
JoNny__**
no tinc mes que dir així que aqui queda el comentari.
Fins altra
JoNny__**
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
