La Novel·la

LA NOVEL·LA
la Novel·la va ser el Gènere literari que mès tard va arribar.
Encara que te precedents a l'edat antiga, no va implantar-se fins l'edat Mitjana.
La paraula novel·la, vé etimològicament del llatí novus, que vol dir nou. En italià novel·la també es un suces o novetat interessant.

La Novel·la, a la seva evolució es poden distingir els seguents períodes.

L'època antiga.
La presència de narracions novel.lesques apareix en el món hel · lènic en els segles I-II dC, com a conseqüència d'una relativa activitat econòmica que permetia l'existència d'un públic burgès els ideals es veien reflectits en aquelles narracions. Són exemples del gènere Dafnis i Cloe de Longo i les Etipia d'Heliodoro. En aquestes narracions ja estan presents els trets essencials del gènere: l'artifici narratiu es basa en l'amor, que troba una sèrie de dificultats, de dos joves. Després de patir una sèrie de proves i d'esdeveniments, en un ambient idealitzat, s'arriba al final feliç, amb la unió dels enamorats. A Roma, aproximadament per les mateixes dates, ens trobem amb altres relats com el Satiricón, de Petronio, i les Metamorfosis d'Apuleu.

L'època medieval.
L'origen de la novel · la medieval va associat al naixement de les llengües romàniques. Primerament a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel clàssica com Roman de Troia, de Benoît de Saint-Maure, la cortesa-cavalleresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, l'al · legòrica (Blanquerna, de Ramon Llull), etc. La literatura italiana dels segles XIII i XIV s'apropia de tot aquest material i, reelaborada, propicia l'obra de Boccaccio (El Decameró, Fiammetta), que està adreçada a la burgesia de l'època.

L'època contemporànea

Segle XIX
A finals del segle XVIII apareixen unes novel carregades d'un sentimentalisme malenconiós que obren el període romàntic que es desenvolupa plenament en el segle XIX amb l'aparició de la novel · la històrica, psicològica, poètica i social. El gènere arriba a la seva perfecció tècnica amb el realisme i el naturalisme. És en aquesta època en què la novel arriba a la seva maduresa com a gènere. La seva forma i la seva estètica ja no van canviar més fins el segle XX: la seva divisió en capítols, la utilització del passat narratiu i d'un narrador omniscient.
Segle XX
A l'inici del segle XX va comportar canvis que afectarien la vida diària de les persones i també de la novel · la. El naixement de la psicoanàlisi, la lògica de Wittgenstein i Russell, del relativisme i els avenços de la lingüística provoquen que la tècnica narrativa intenti també adequar-se a una nova era. Les avantguardes en les arts plàstiques i la commoció de les dues guerres mundials, també tenen un gran pes en la forma de la novel · la del segle XX. D'altra banda, la producció de
novel · les i dels autors que es dediquen a elles va veure en aquest segle un creixement tan alt, que s'ha manifestat en tan variades vessants que qualsevol intent de classificació serà esbiaixat