1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.
és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes. Crec que no es pot aplicar en aquesta obre ja que no te final feliç.
2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
Adam: És un home que no vol fer res i vol que s'ho donin tot fet, es un gandul i un conformista.
Eva: També es conformista,però fa mes coses que l'Adam.
Abel: És un noi molt guapo i sempre fa cas de tot, té un caràcter afeminat, es a dir, sembla una mica femení.
Caïm: És el persontage més diferent de tots ja que es inconformista, fort, no respecta l'autoritat i lluita per aconseguir el que vol.
Querub: És un angel, que va tenir un passat fosc.Nara: És la noia per la cual els homes es barallen .
Jahvè: És deu i a l'obra es fa el que ell vol, i sota el seu permís.
3Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam: Va ser el primer humà creat per Deu, el que l'hi va posar el noms als animals.
Caïm: És despres d'Adam i Eva, l'unic supervivent, i juntament amb Nara tindran que formar un nou mon.
Abel: no representa res, ja que va morir avans de tenir descendecia.
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament
Al plantejament només ens donen informació sobre els personatjes i quines son les seves aspiracions, ens mostren una mica quina es la seva rutina diària i les seves obligacions.
Nus
al nus ens mostra tota la trama important de l'obra, ens mostra com Jahvé els prohibeix d'entrar al jardi de l'Eden, com Caïm passa de tot i es fica al Jardí per que la Nara li demana, també ens mostra una mica el començament de la baralla que tindran en Caïm i l'Abel per la possesió de la Nara, Ja que solament un d'ells dos es casarà amb ella i s'anirà juntament amb ella a viure a un altre lloc i a fer una nova vida.
Desenllaç
Al desenllaç ens explica la mort de l'Abel a mans de'n Caïm, ja que aquest, posseït per un atac de jelosia l'enxampa i el mata, llavors es queda amb la Nara i se'n van a viure a les afores i a un lloc millor.
Per altra banda, Caïm, no és castigat per Jahvè perque hem d'interpretar que ell es l'heroi de l'obra ja que es guanya les coses pels seus propis medis i les seves pròpies meditacions.
5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
-Que els homes tindran que guanyar el pà amb el suor de la seva front.
- Que les dones pariràn amb dolor però estarà a casa.
dilluns, 16 de febrer del 2009
Prometeu
EL MITE DE PROMETEU
El Deu Prometeu era fill de Jápeto i la oceánide Àsia o de la també oceánide Clímene. Era germà de Atlas, Epimeteo i Menecio, als quals superava en astúcia i enganys. No tenia cap por als déus, i va ridiculitzar a Zeus i la seva poca perspicàcia. No obstant això, Èsquil afirmava que Prometeu encadenat que era fill de Gea o Temis. Segons una versió minoritària, el gegant Eurimedonte va violar a Hera quan aquesta era una nena i va engendrar a Prometeu, el que va causar la fúria de Zeus. Prometeu va anar un gran benefactor de la humanitat. Urdió un primer engany contra Zeus al realitzar el sacrifici d'un gran bou que va dividir a continuació en dues parts: en una d'elles va posar la pell, la carn i les vísceres, que va ocultar en el ventre del bou i en l'altra va posar els ossos però els va cobrir d'apetitosa grassa. Va deixar llavors triar a Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va triar la capa de greix i es va omplir de còlera quan va veure que en realitat havia escollit els ossos. Des de llavors els
homes cremen en els sacrificis els ossos per a oferir-los als déus però la carn la hi mengen. Indignat per aquest engany, Zeus va privar als homes del foc. Prometeu va decidir robar-lo així que va grimpar la forest Olimp i ho va agafar del carro de Helios (en la mitologia posterior, Apol·lo) o de la forja de Hefesto i ho va aconseguir retornar als homes en la tija d'una cañaheja, que crema lentament i resulta molt apropiat per a aquesta fi. D'aquesta forma la humanitat va poder escalfar-se. En altres versions (notablement, el Protágoras de Plató), Prometeu robava les arts de Hefesto i Atenea, duent-se també el foc perquè sense ell no servien per res, i proporcionant d'aquesta forma a l'home els mitjans amb els quals guanyar-se la vida. Per a venjar-se per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefesto que fes una dona d'argila cridada Pandora. Zeus li va infondre vida i la va enviar per mitjà d'Hermes a Epimeteo, el germà de Prometeu, al costat del gerro que contenia totes les desgràcies (plagues, dolor, pobresa, crim, etcètera) amb les quals Zeus volia castigar a la humanitat. Epimeteo es va casar amb ella a pesar dels advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal dels déus. Pandora acabaria obrint l'àmfora. Després de venjar-se així de la humanitat, Zeus es va venjar també de Prometeu i va fer que li duguessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefesto amb l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer-li cada dia, i l'àguila tornava a menjar-se'l cada nit. Aquest càstig havia de durar per a sempre, però Hèracles va passar pel lloc de captivitat de Prometeu de camí al jardí de les Hespérides i li va alliberar disparant una fletxa a l'àguila. Aquesta vegada no li va importar a Zeus que Prometeu evités de nou el seu càstig, al proporcionar l'alliberament més glòria a Hèracles, que era fill de Zeus. Prometeu va anar així alliberat, encara que havia de dur amb ell un anell unit a un tros de la roca a la qual va ser encadenat. Agraït, Prometeu va revelar a Hèracles la manera d'obtenir les pomes de les Hespérides. No obstant això, en altra versió Prometeu va ser alliberat per Hefesto després de revelar a Zeus la destinació que si tenia un fill amb la nereida Tetis, aquest fill arribaria a ser més poderós que ell. Per això Zeus va evitar tenir a Tetis menjo consorte.En altres versions, Prometeu va anar el creador dels homes, modelant-los amb fang. ES pot comparar Caim amb protomeu ja que els dos tenen una ideologia similar, en els dos casos els diferents personatges, repten d'alguna manera a èsser superior.
homes cremen en els sacrificis els ossos per a oferir-los als déus però la carn la hi mengen. Indignat per aquest engany, Zeus va privar als homes del foc. Prometeu va decidir robar-lo així que va grimpar la forest Olimp i ho va agafar del carro de Helios (en la mitologia posterior, Apol·lo) o de la forja de Hefesto i ho va aconseguir retornar als homes en la tija d'una cañaheja, que crema lentament i resulta molt apropiat per a aquesta fi. D'aquesta forma la humanitat va poder escalfar-se. En altres versions (notablement, el Protágoras de Plató), Prometeu robava les arts de Hefesto i Atenea, duent-se també el foc perquè sense ell no servien per res, i proporcionant d'aquesta forma a l'home els mitjans amb els quals guanyar-se la vida. Per a venjar-se per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefesto que fes una dona d'argila cridada Pandora. Zeus li va infondre vida i la va enviar per mitjà d'Hermes a Epimeteo, el germà de Prometeu, al costat del gerro que contenia totes les desgràcies (plagues, dolor, pobresa, crim, etcètera) amb les quals Zeus volia castigar a la humanitat. Epimeteo es va casar amb ella a pesar dels advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal dels déus. Pandora acabaria obrint l'àmfora. Després de venjar-se així de la humanitat, Zeus es va venjar també de Prometeu i va fer que li duguessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefesto amb l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer-li cada dia, i l'àguila tornava a menjar-se'l cada nit. Aquest càstig havia de durar per a sempre, però Hèracles va passar pel lloc de captivitat de Prometeu de camí al jardí de les Hespérides i li va alliberar disparant una fletxa a l'àguila. Aquesta vegada no li va importar a Zeus que Prometeu evités de nou el seu càstig, al proporcionar l'alliberament més glòria a Hèracles, que era fill de Zeus. Prometeu va anar així alliberat, encara que havia de dur amb ell un anell unit a un tros de la roca a la qual va ser encadenat. Agraït, Prometeu va revelar a Hèracles la manera d'obtenir les pomes de les Hespérides. No obstant això, en altra versió Prometeu va ser alliberat per Hefesto després de revelar a Zeus la destinació que si tenia un fill amb la nereida Tetis, aquest fill arribaria a ser més poderós que ell. Per això Zeus va evitar tenir a Tetis menjo consorte.En altres versions, Prometeu va anar el creador dels homes, modelant-los amb fang. ES pot comparar Caim amb protomeu ja que els dos tenen una ideologia similar, en els dos casos els diferents personatges, repten d'alguna manera a èsser superior.dilluns, 9 de febrer del 2009
1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
A part del seu nom real, també utilitzaba el pseudònim de Pere Quart ja que el seu segon nom era Pere y era el nùmero 4 dels germans.
2. En quin any va néixer?
El 29 de novembre de 1899
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Els seus pares eren industrials textils, llavors tenien bastants diners, fet que va fer que Joan Oliver pertanyes a una familia acomodada.
4. On va començar a publicar?
En un diari de Sabadell, juntament amb altres joves escriptors.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer s'en va anar a França, i després va marxar a Xile.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els persontages de la seva obra son burgesos i expresen els problemes que tenen.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre...quina classe social?
Sobre la burgesia, encara que ell era burgès, la criticaba.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
Fa un llenguatge creat per que tothom ho pugui entendre, siguin de la clase que fossin. En les seves composicions utilitza els versos lliures, no rimen.
A part del seu nom real, també utilitzaba el pseudònim de Pere Quart ja que el seu segon nom era Pere y era el nùmero 4 dels germans.
2. En quin any va néixer?
El 29 de novembre de 1899
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Els seus pares eren industrials textils, llavors tenien bastants diners, fet que va fer que Joan Oliver pertanyes a una familia acomodada.
4. On va començar a publicar?
En un diari de Sabadell, juntament amb altres joves escriptors.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer s'en va anar a França, i després va marxar a Xile.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els persontages de la seva obra son burgesos i expresen els problemes que tenen.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre...quina classe social?
Sobre la burgesia, encara que ell era burgès, la criticaba.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
Fa un llenguatge creat per que tothom ho pugui entendre, siguin de la clase que fossin. En les seves composicions utilitza els versos lliures, no rimen.
dilluns, 24 de novembre del 2008
Elements configuradors:La poesia simbolista, la música i les arts plàstiques.
Una sortida per al gènere de la novel·la es esdevenida per la visió de l'artista i de les disciplines referides a l'art. En aquella època els discursos narratius, a diferencia dels poètics s'avien anant desenvolupant per separat.A través de la música,La poesia busca noves formes rítmiques, la música es l'art al qual han de tendir les manifestacions artístiques.
El concepte de poesia, es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i le vers com la prosa rimada , el poema prosa.Hi apareixen arts noves que s'adereixen a la narrativa, com les imatges, la musica, l'art tàctil.A la prosa, s'instalen metàfores, les quals amagen coses per tal de ser descifrades pel lector, per tant desapareixen fronteres entre el llenguatge denotatiu i el connotatiu.
El concepte de poesia, es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i le vers com la prosa rimada , el poema prosa.Hi apareixen arts noves que s'adereixen a la narrativa, com les imatges, la musica, l'art tàctil.A la prosa, s'instalen metàfores, les quals amagen coses per tal de ser descifrades pel lector, per tant desapareixen fronteres entre el llenguatge denotatiu i el connotatiu.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Víctor Català (1869 - 1966)
El seu Pseudónim es Caterina Albert, va Néixer a L'escala.
Era la mes gran de 4 germans, i com els germans no volien el patrimoni, ella es va quedar amb el patrimoni familiar i es va acoplar més a la societat que els seus germans.
Els seus pares li buscaven professors particul·lars els cuals li donaven Francès, Pintura i Música.
La seva mare era una dona que sempre estava al llit i malalta, amb enfermetats, per la qual cosa, la seva àvia es preocupava més per ella i feia molt millor el treball de mare, per la qual cosa es pot dir que la àvia feia de mare, l'àvia era italiana.
La Caterina sempre estava al corrent de totes les noticies noves i de les coses que es publicaven perque sempre li portaven les revistes a casa i podía llegir-les, ja que era molt inteligent, podía llegir les obres en frances també i agrandir el seu coneixement literari.
Tenía una vida molt de monja, es tancava entre finestres per escriure obres y novel·les.
Va adquirir unes característiques especials a l'hora d'escriure, com per exemple la de amagar la seva biografía, al igual que alguns escriptors més, com Guimerà, en les obres autobiogràfiques, deia que no coneixia les afores del poble i que mai havia sortit d'ell, aixó era mentida perqué realment anava sempre a Barcelona per renovar el seu vestuari allà, també es va comprar un pis i tot allà mateix.
Cambiant d'ambients... al 1897 va publicar el seu primer pseudonim, anomenat Virgili d'Alacseal.(comprovem que Alacseal es L'escala llegit a l'inrevés).
Al 1898 va guanyar un premi als jocs florals d'Olot gràcies a la seva obra anomenada
"La infanticida".
Més de les seves obres van ser les Seguents 7:
2 de poesia: El cant dels mesos i Llibre blanc Poli-cromitríptic.
1 de teatre: Quatre monòlegs.
3 contes: Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius.
1 novel·la: Solitud. la cual consagra i traspassa les fronteres.
Malgrat aixó, no va publicar cap obra fins al 1918 degut a la marginació noucentista.
També va tenir trets de mala sort, ella aplaudía el règim franquista però aquesta afecció va durar poc perquè els anarquistes van saquegar la seva casa i li van cremar els papers escrits a l'Escala.
Era la mes gran de 4 germans, i com els germans no volien el patrimoni, ella es va quedar amb el patrimoni familiar i es va acoplar més a la societat que els seus germans.
Els seus pares li buscaven professors particul·lars els cuals li donaven Francès, Pintura i Música.
La seva mare era una dona que sempre estava al llit i malalta, amb enfermetats, per la qual cosa, la seva àvia es preocupava més per ella i feia molt millor el treball de mare, per la qual cosa es pot dir que la àvia feia de mare, l'àvia era italiana.
La Caterina sempre estava al corrent de totes les noticies noves i de les coses que es publicaven perque sempre li portaven les revistes a casa i podía llegir-les, ja que era molt inteligent, podía llegir les obres en frances també i agrandir el seu coneixement literari.
Tenía una vida molt de monja, es tancava entre finestres per escriure obres y novel·les.
Va adquirir unes característiques especials a l'hora d'escriure, com per exemple la de amagar la seva biografía, al igual que alguns escriptors més, com Guimerà, en les obres autobiogràfiques, deia que no coneixia les afores del poble i que mai havia sortit d'ell, aixó era mentida perqué realment anava sempre a Barcelona per renovar el seu vestuari allà, també es va comprar un pis i tot allà mateix.
Cambiant d'ambients... al 1897 va publicar el seu primer pseudonim, anomenat Virgili d'Alacseal.(comprovem que Alacseal es L'escala llegit a l'inrevés).
Al 1898 va guanyar un premi als jocs florals d'Olot gràcies a la seva obra anomenada
"La infanticida".
Més de les seves obres van ser les Seguents 7:
2 de poesia: El cant dels mesos i Llibre blanc Poli-cromitríptic.
1 de teatre: Quatre monòlegs.
3 contes: Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius.
1 novel·la: Solitud. la cual consagra i traspassa les fronteres.
Malgrat aixó, no va publicar cap obra fins al 1918 degut a la marginació noucentista.
També va tenir trets de mala sort, ella aplaudía el règim franquista però aquesta afecció va durar poc perquè els anarquistes van saquegar la seva casa i li van cremar els papers escrits a l'Escala.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
La Novel·la
LA NOVEL·LA
la Novel·la va ser el Gènere literari que mès tard va arribar.
Encara que te precedents a l'edat antiga, no va implantar-se fins l'edat Mitjana.
La paraula novel·la, vé etimològicament del llatí novus, que vol dir nou. En italià novel·la també es un suces o novetat interessant.
La Novel·la, a la seva evolució es poden distingir els seguents períodes.
L'època antiga.
La presència de narracions novel.lesques apareix en el món hel · lènic en els segles I-II dC, com a conseqüència d'una relativa activitat econòmica que permetia l'existència d'un públic burgès els ideals es veien reflectits en aquelles narracions. Són exemples del gènere Dafnis i Cloe de Longo i les Etipia d'Heliodoro. En aquestes narracions ja estan presents els trets essencials del gènere: l'artifici narratiu es basa en l'amor, que troba una sèrie de dificultats, de dos joves. Després de patir una sèrie de proves i d'esdeveniments, en un ambient idealitzat, s'arriba al final feliç, amb la unió dels enamorats. A Roma, aproximadament per les mateixes dates, ens trobem amb altres relats com el Satiricón, de Petronio, i les Metamorfosis d'Apuleu.
L'època medieval.
L'origen de la novel · la medieval va associat al naixement de les llengües romàniques. Primerament a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel clàssica com Roman de Troia, de Benoît de Saint-Maure, la cortesa-cavalleresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, l'al · legòrica (Blanquerna, de Ramon Llull), etc. La literatura italiana dels segles XIII i XIV s'apropia de tot aquest material i, reelaborada, propicia l'obra de Boccaccio (El Decameró, Fiammetta), que està adreçada a la burgesia de l'època.
L'època contemporànea
Segle XIX
A finals del segle XVIII apareixen unes novel carregades d'un sentimentalisme malenconiós que obren el període romàntic que es desenvolupa plenament en el segle XIX amb l'aparició de la novel · la històrica, psicològica, poètica i social. El gènere arriba a la seva perfecció tècnica amb el realisme i el naturalisme. És en aquesta època en què la novel arriba a la seva maduresa com a gènere. La seva forma i la seva estètica ja no van canviar més fins el segle XX: la seva divisió en capítols, la utilització del passat narratiu i d'un narrador omniscient.
Segle XX
A l'inici del segle XX va comportar canvis que afectarien la vida diària de les persones i també de la novel · la. El naixement de la psicoanàlisi, la lògica de Wittgenstein i Russell, del relativisme i els avenços de la lingüística provoquen que la tècnica narrativa intenti també adequar-se a una nova era. Les avantguardes en les arts plàstiques i la commoció de les dues guerres mundials, també tenen un gran pes en la forma de la novel · la del segle XX. D'altra banda, la producció de
novel · les i dels autors que es dediquen a elles va veure en aquest segle un creixement tan alt, que s'ha manifestat en tan variades vessants que qualsevol intent de classificació serà esbiaixat
la Novel·la va ser el Gènere literari que mès tard va arribar.
Encara que te precedents a l'edat antiga, no va implantar-se fins l'edat Mitjana.
La paraula novel·la, vé etimològicament del llatí novus, que vol dir nou. En italià novel·la també es un suces o novetat interessant.
La Novel·la, a la seva evolució es poden distingir els seguents períodes.
L'època antiga.
La presència de narracions novel.lesques apareix en el món hel · lènic en els segles I-II dC, com a conseqüència d'una relativa activitat econòmica que permetia l'existència d'un públic burgès els ideals es veien reflectits en aquelles narracions. Són exemples del gènere Dafnis i Cloe de Longo i les Etipia d'Heliodoro. En aquestes narracions ja estan presents els trets essencials del gènere: l'artifici narratiu es basa en l'amor, que troba una sèrie de dificultats, de dos joves. Després de patir una sèrie de proves i d'esdeveniments, en un ambient idealitzat, s'arriba al final feliç, amb la unió dels enamorats. A Roma, aproximadament per les mateixes dates, ens trobem amb altres relats com el Satiricón, de Petronio, i les Metamorfosis d'Apuleu.
L'època medieval.
L'origen de la novel · la medieval va associat al naixement de les llengües romàniques. Primerament a França i després en altres nacions europees, es difonen relats de considerable extensió, al principi en vers i després en prosa, amb una temàtica variada. La novel clàssica com Roman de Troia, de Benoît de Saint-Maure, la cortesa-cavalleresca com Tristán i Lancelot, de Chrétien de Troyes, l'al · legòrica (Blanquerna, de Ramon Llull), etc. La literatura italiana dels segles XIII i XIV s'apropia de tot aquest material i, reelaborada, propicia l'obra de Boccaccio (El Decameró, Fiammetta), que està adreçada a la burgesia de l'època.
L'època contemporànea
Segle XIX
A finals del segle XVIII apareixen unes novel carregades d'un sentimentalisme malenconiós que obren el període romàntic que es desenvolupa plenament en el segle XIX amb l'aparició de la novel · la històrica, psicològica, poètica i social. El gènere arriba a la seva perfecció tècnica amb el realisme i el naturalisme. És en aquesta època en què la novel arriba a la seva maduresa com a gènere. La seva forma i la seva estètica ja no van canviar més fins el segle XX: la seva divisió en capítols, la utilització del passat narratiu i d'un narrador omniscient.
Segle XX
A l'inici del segle XX va comportar canvis que afectarien la vida diària de les persones i també de la novel · la. El naixement de la psicoanàlisi, la lògica de Wittgenstein i Russell, del relativisme i els avenços de la lingüística provoquen que la tècnica narrativa intenti també adequar-se a una nova era. Les avantguardes en les arts plàstiques i la commoció de les dues guerres mundials, també tenen un gran pes en la forma de la novel · la del segle XX. D'altra banda, la producció de
novel · les i dels autors que es dediquen a elles va veure en aquest segle un creixement tan alt, que s'ha manifestat en tan variades vessants que qualsevol intent de classificació serà esbiaixat
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Acte 1!
Escena.1:
En Badori arriba al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar l'hi ho dirà que el contracti.En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar. En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.Li diuen gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
Escena.2:
En Quirze i la Tomasa venen barallant-se, llavors en Badori es fica i finalment acaba rebent.Al marit de la Maria Rosa, l ‘Andreu, l’han enviat a la presó, a Ceuta. El millor amic de l’ Andreu, en Quirze, fa enviar cartes allà on és, per poder mantenir la comunicació.A la Tomasa no li cau gaire bé la Maria Rosa.
Escena.3:
Parla en Marçal,de que l’Andreu està passant moltes penúries a la presó,també parlen del que va passar amb el capatàs aquest no va voler pagar-lis les quinzenes i axi doncs va començar una gran disputa;quan la gent es va espessint algú va aprofitar per matar a el capatàs amb un ganivet.Aquest ganivet acaba de manera suspitosa a casa de Maria Rosa i l'Andreu al costat d’un mocador de la Maria Rosa i per aixó fan culpable a l'Andreu La Maria Rosa protegeix al seu marit, està segura que no havia estat ell, que va passar la nit amb ella.
Escena.4:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
Escena.5:
Tots parlen de la desgràcia de l'Andreu, pero la Maria Rosa no ho pot saver.
Escena.6:
La Maria Rosa es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè fa molts mesos que no el veu.
Escena.7:
Marçal comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa ho diria.
Escena.8:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
Escena.9:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
Escena.10:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes"11,12,13 i 14":
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.La Maria Rosa es queda en estat de xoc y es posa molt depresiva.
En Badori arriba al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar l'hi ho dirà que el contracti.En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar. En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.Li diuen gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
Escena.2:
En Quirze i la Tomasa venen barallant-se, llavors en Badori es fica i finalment acaba rebent.Al marit de la Maria Rosa, l ‘Andreu, l’han enviat a la presó, a Ceuta. El millor amic de l’ Andreu, en Quirze, fa enviar cartes allà on és, per poder mantenir la comunicació.A la Tomasa no li cau gaire bé la Maria Rosa.
Escena.3:
Parla en Marçal,de que l’Andreu està passant moltes penúries a la presó,també parlen del que va passar amb el capatàs aquest no va voler pagar-lis les quinzenes i axi doncs va començar una gran disputa;quan la gent es va espessint algú va aprofitar per matar a el capatàs amb un ganivet.Aquest ganivet acaba de manera suspitosa a casa de Maria Rosa i l'Andreu al costat d’un mocador de la Maria Rosa i per aixó fan culpable a l'Andreu La Maria Rosa protegeix al seu marit, està segura que no havia estat ell, que va passar la nit amb ella.
Escena.4:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
Escena.5:
Tots parlen de la desgràcia de l'Andreu, pero la Maria Rosa no ho pot saver.
Escena.6:
La Maria Rosa es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè fa molts mesos que no el veu.
Escena.7:
Marçal comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa ho diria.
Escena.8:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
Escena.9:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
Escena.10:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes"11,12,13 i 14":
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.La Maria Rosa es queda en estat de xoc y es posa molt depresiva.
Personatges(Continuacio)
Gepa. Ell és un home treballador i molt intuïtiu, en tot moment sospita que darrere de l'assessinat del capatàs hi ha alguna cosa extranya i, finalment, gràcies a la seva intervenció s'acaba descobrint tota la trama. Ell també està enamorat de la Maria Rosa.
Marçal - és un gran amic del marit de la Maria Rosa, l'Andreu. És un personatge pla, ja que desde el inici de l'obra fins al final té molt clar el que vol, aconseguir l'amor de la seva estimada, la Maria Rosa.
Calau - és un treballador de la carretera, per tant company de feina del altres. A l'obra no ocupa un paper molt important, és un home que treballa per a poder estalviar i, serà en aquest moment quan li declararà el seu amor a una noia i s'hi casaran.
Quirze és el germà de la Maria Rosa, l'espós de la Tomasa. És un home treballador, que s'estima molt la seva dona i la seva germana, i fa tot el possible per protegir-les. Es veu per la seva forma d'actuar que es un home amb el pensament de l'època. En tot moment defensa la seva germana i la exculpa devant la Tomasa.
Xic és un treballador de la carretera, un company de feina. És el que porta la carta on s'anuncia que l'Andreu ha mort.
Marçal - és un gran amic del marit de la Maria Rosa, l'Andreu. És un personatge pla, ja que desde el inici de l'obra fins al final té molt clar el que vol, aconseguir l'amor de la seva estimada, la Maria Rosa.
Calau - és un treballador de la carretera, per tant company de feina del altres. A l'obra no ocupa un paper molt important, és un home que treballa per a poder estalviar i, serà en aquest moment quan li declararà el seu amor a una noia i s'hi casaran.
Quirze és el germà de la Maria Rosa, l'espós de la Tomasa. És un home treballador, que s'estima molt la seva dona i la seva germana, i fa tot el possible per protegir-les. Es veu per la seva forma d'actuar que es un home amb el pensament de l'època. En tot moment defensa la seva germana i la exculpa devant la Tomasa.
Xic és un treballador de la carretera, un company de feina. És el que porta la carta on s'anuncia que l'Andreu ha mort.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Personatges
- Tots els personatges pertanyen a un grup social bastant baix
- Maria Rosa: És la protagonista perque tota l'obra gira al seu entorn.És la germana d'en Quirze,per tant la cunyada de la Tomassa, es una dona jove i està casada amb l'Andreu,treballa rentant la roba de la gent de la carretera.Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, al qual va coneixer mentre a una verema.
- Badori:Ve de fora i esta buscant treball, i gràcies a en Gepa aconsegueix treballar a la carretera,s'enamora de la maria rosa quan aquesta queda viuda.És un home valent perque s'enfrenta al Marçal sense por.
- Tomassa:es la dona del Quirze per tant, la cuñada de la Maria Rosa,es molt treballadora i no te por dels homes, reivindica els seus drets com a dona perque ella vol ser com o més important que els homes.És un personatge que esta molt treballat dins de l'obra. És desequilibrada ya que a vegades es peta de riure, y altres vegades esta molt trista,cambia molt d'estat d'ànim. Critica a la Maria Rosa perquè no entén perque es Compadeix tant.
Espais i escenaris
- Primer acte: Una carretera i al costat una casa pobre.(Matí)
- Segon acte: Interior d'una casa molt pobre.(Vespre)
- Tercer acte: També a l'interior d'una casa moltpobre, quasi barraca.
- (També al vespre)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
