Angel Guimerà

Angel Guimerà

la biografia d'Angel Guimerà ha estat motiu de la polèmica tant des del punt de vista de la verificació de la seva data de naixement com pels aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat.
Pel que fa el seu mestissatge, el tema de l'inadaptat, del diferent,és un motiu recurrent a la seva obra.
És evident que s'hi pot trobar una clara relació amb la biografia del Dramaturg.

El Dramaturg

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà sobretot per Josep Yxart, el crític mes lúcid i informant del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Frederic Soler, que habia consolidat uns models de teatre en català de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics.
Coincidint amb una reacciò d'abast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es donà un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la ja establerta tradiciò romàntica.
Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endevant la creació d'una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica.
Recórrer a conflictes passionals que implicaven en el fons una relació de poder subratllava, sovint, la problemàtica de la inadaptació per la via de l'orfenesa i/o el mestissatge. Sobre aquest fons es projecten unes relaciones que contenen elements més o menys evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.
On millor sabé expressar això fou en els seus drames en prosa de la dècada dels noranta, en obres com Maria Rosa, Terra baixa o La filla del mar.