dijous, 11 de juny del 2009
El feminisme, la lluita per l'alliberament nacional i la lluita pels drets de la clase treballadora.
6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)
El feminisme és un proccés mitjançant el cual les dones volen tenir els matiexos drets que els homes, i deixer de ser inferiors als homes.
7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?
La meva generació té que reivindicar moltes coses com:-L'igualtat entre homes i dones-Explotació infantil-Maltractament (persones o animals)-El cumpliment de protocols com el de Kyoto que estableixin un límit de co2.etc...
8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?
Que, l'autora tenia un somni, viure en un mon d'gualtat, però s'avança al futur, per que per uno persona d'aquella època aquest somni estava molt lluny.
Festa de Woodstock
El festival Woodstock va ser un dels festivals rockers més famosos de la història. es va celebrar Bethel, Nova York els dies 15-17 d'agost de 1969 . El festival té el nom de Woodstock perquè principalment estava programat per a celebrarse al poble de Woodstock. L'oposició local quasi aconseguix que la suspensió de l'esdeveniment, per això, Sam Yasgur va convèncer al seu pare Max Yasgur per a acollir el concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
El festival, però, va tenir una cara fosca i és que tres persones van perdre la vida, una per sobredosi d'heroïna, una altra pel trencament de l'apèndix i l'última va ser esclafada per un tractor.
Woodstock també va quedar filmat en un documental dirigit pel prestigiós Martin Scorsese. Fou estrenat al 1970 i va rebre l’Óscar al millor documental.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, molts més dels que esperava l'organització, i s'estima que també foren un gran grup els que no van poder arribar. L'entrada costava uns 18$ de l'època.
Woodstock es va cansar de les guerres i mostrava el seu rebuig als hippies.El moviment que es va desenvolupar als Estats Units durant la dècada dels 60, es caracteritzava perquè els nois portaven cabellera i amulets, les noies faldilles de colors; els seus símbols eren la bandera de l'arc de Sant Martí i l'anomenat símbol de la pau; estaven en contra de la guerra del Vietnam.
Durant el festival es van viure intenses nits de sexe i drogues, destacant el consum de Marihuana.
Encara que inicialment el concert es va organitzar pensant que comportaria pèrdues per a l'organització, l'èxit del documental sobre l'esdeveniment va fer que finalment resultés un acte rendible.
Al llarg dels tres dies en què es desenvolupà el festival, multitud d’artistes foren els que van pujar-se a l’escenari, com són el grup The Who, Jimi Hendrix que va tancar el festival, Santana
famós per ser un dels grans tocant la guitarra, Sweetwater, John Sebastian...
dilluns, 8 de juny del 2009
La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
A finals de la dècada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquada, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.
La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, em la revolució del ciberespai.
dijous, 4 de juny del 2009
Ex 4
El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arriba.
Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.
LETRA DE LA CANCION BOB DYLAN - THUNDER ON THE MOUNTAIN (MODERN TIMES)
Thunder on the mountain, and there's fires on the moon
A ruckus in the alley and the sun will be here soon
Today's the day, gonna grab my trombone and blow
Well, there's hot stuff here and it's everywhere I go
I was thinkin' 'bout Alicia Keys, couldn't keep from crying
When she was born in Hell's Kitchen, I was living down the line
I'm wondering where in the world Alicia Keys could be
I been looking for her even clear through Tennessee
Feel like my soul is beginning to expand
Look into my heart and you will sort of understand
You brought me here, now you're trying to run me away
The writing on the wall, come read it, come see what it say
Thunder on the mountain, rollin' like a drum
Gonna sleep over there, that's where the music coming from
I don't need any guide, I already know the way
Remember this, I'm your servant both night and day
The pistols are poppin' and the power is down
I'd like to try somethin' but I'm so far from town
The sun keeps shinin' and the North Wind keeps picking up speed
Gonna forget about myself for a while, gonna go out and see what others need
I've been sittin' down studyin' the art of love
I think it will fit me like a glove
I want some real good woman to do just what I say
Everybody got to wonder what's the matter with this cruel world today
Thunder on the mountain rolling to the ground
Gonna get up in the morning walk the hard road down
Some sweet day I'll stand beside my king
I wouldn't betray your love or any other thing
Gonna raise me an army, some tough sons of bitches
I'll recruit my army from the orphanages
I been to St. Herman's church, said my religious vows
I've sucked the milk out of a thousand cows
I got the porkchops, she got the pie
She ain't no angel and neither am I
Shame on your greed, shame on your wicked schemes
I'll say this, I don't give a damn about your dreams
Thunder on the mountain heavy as can be
Mean old twister bearing down on me
All the ladies in Washington scrambling to get out of town
Looks like something bad gonna happen, better roll your airplane down
Everybody going and I want to go too
Don't wanna take a chance with somebody new
I did all I could, I did it right there and then
I've already confessed - no need to confess again
Gonna make a lot of money, gonna go up north
I'll plant and I'll harvest what the earth brings forth
The hammer's on the table, the pitchfork's on the shelf
For the love of God, you ought to take pity on yourself
Aquest és un link de una cançó de Bob Dylan que es titula Hurricane:
http://www.youtube.com/watch?v=jq4LRkD4178
BubbleShare: Share photos -
Rolling Stones!
dijous, 28 de maig del 2009
Links de les pàgines d'internet
http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=32
http://html.rincondelvago.com/bruixa-de-dol_maria-merce-marcal.html
http://www.slideboom.com/presentations/44180/antologia-catalana
http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/mariamerce_marcal.jpg
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyV7htKsnVnCtq7YBDUG0elFYoMeuLt1EZZ3CqeOugoOVwNES4fUaobGPVrblVsaLse7F7Z-2PbbEMvGhjL4ovcPUMI3wLSrnzWKZmoyFpvowjeCQUdbqs46z9RjaE8SwSeUJdkMoa5BgB/s400/portada+bruixa+de+dol.jpg
http://www.grup62infantiljuvenil.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/7066/bruixadedol350.jpg
Resta d'exercicis.
"L'espai d'una llengua abolida"En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger."Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa."Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant."Bruixa i Fada el 1980"En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria."Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.
EXERCICI 6
Els poemes a comentar estan situats al llibre bruixa de dol de l’autora Maria Mercè Marçal. Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.
I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.
II
El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada. En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.
III
El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació
IV
EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.
V
El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.
dimecres, 27 de maig del 2009
Antologia de poesies de Bruixa de dol
Aclarim que entenem per tema, d'entre les diverses postures que poden trobar per definir aquest concepte, en aquest poema, com una representació d'una entitat abstracta i universal més que com un motiu o conjunt de motius que constitueixen els elements concrets sobre els quals es sustenta el significat global del poema.
Com a tema del poema podríem parlar d'una dialèctica entre l'amor i el desamor, en conflicte permanent per la progressiva afirmació de la reivindicació d'un espai propi i independent per a realitzar-se plenament com a dona i com ésser humà.
Des d'una altra perspectiva podríem parlar d'una temàtica universal de la crisi de la parella, de la fi de l'amor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del seu canvi d'actitud en la parella, d'esdevenir una dona que es rebel·la al nucli de la parella i de la societat. Aquest canvi d'actitud desemboca en la crisi, potser en la fi de l'amor.
La primera part conté:
- Divissa,
- Foc de Pales en cinc composicions
- Tombant (12)
- Foguera Joana(9)
- Bruixa de Dol(13)
La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima asonant, els de Bruixa de dol son sonets
SEGONA PART:
Consta d'un sonet i de vuit composicions
- Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
- Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
- Sense llops ni destrals(6)
- 8 de març(1)
Comentari
Comentari de Text
Maria mercè Marçal va néixer a Barcelona a l’any 1952, va pasar a d’infància i la preadolescència a la seu d’Urgell, va estudiar Batxillerat a Lleida i desprès filologia clàssica a Barcelona.Va casar-se cuan tenia 19 anys i el matrimoni va durar 4 anys. Va ser professora.
Va tenir una filla, Maria Mercè Marçal, va lluitar sempre per que i hagués igualtat entre homes i dones, era homosexual. Va morir al 1998.
Al 1977, va escriure Bruixa de dol, es un conjunt de poesies, és una obra amb una dinàmica progressiva que va des de un jo més íntim a un nosaltres col•lectiu, les dones (fades i bruixes ).
Aquest poema, és el poema numero VI, de l’aparta de Tombant.
El poema tracta de una noia que només néixer, li foraden les orelles, i li fiquen arracades, d’alguna manera crítica que pel fet de ser dona, no te per que posar-se arracades.
El poema està composat per 1 estrofa, que conte tres versos, aquests versos, son blancs i lliures, ja que no tenen ni rima ni segueixen cap tipus d’estructura.
En quan als recursos literaris, no ni ha cap
dijous, 21 de maig del 2009
Característiques de l'obra: Bruixa de Dol
En els poemes d'aquesta obra, predominen els temes: Amor, solitud, Reivindicació de la dona i maternitat.
dimarts, 19 de maig del 2009
Característiques principals de la obra de Maria Mercè Marçal
Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu pròpia, basada en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant èmfasi, donant importància a la seva sol·litud, també expressa solidaritat a les dones.
OBRES MÉS IMPORTANTS.
( 1977): Cau de llunes. Barcelona, Proa.(1979): Bruixa de dol. Barcelona, Llibres del Mall.(1982): Sal oberta. Barcelona, Llibres del Mall.(1982): Terra de mai. València, Edicions El Cingle.(1985): La germana, l´estrangera. Barcelona, Llibres del Mall.(1989): Llengua abolida (1973-1988). València, Tres i Quatre.(1997): Desglaç. Barcelona, Edicions 62.(2000): Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries. (2001): Contraban de llum. Antologia poètica, selección y prólogo: Lluïsa Julià. Barcelona, Proa(2001). Raó del cos. Al cuidado de Lluïsa Julià. Barcelona: Edicions 62 / Empúries.
dimarts, 5 de maig del 2009
J.V. Foix (Bruixa de Dol)
Sol i de dol: sonet I
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
--Per quin cel mort--, o pasturatges muts,
Deleges foll? ¿Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
Cançó infantil
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
Maria Mercè Marçal
divendres, 27 de març del 2009
dia important de la meva vida
26 de juny del 2001
Un dels dies més feliços de la meva vida va ser el de la meva primera comunió, jo tenia 9 anys.Havien sigut uns quants mesos de prèvia preparació, peró finalment vaig superar aquell dia de la millor forma possible. Havia d'anar vestit gairebé com un nuvi, jo estava molt content, però no perquè anés a fer la comunió! no,no... sinó perquè tots els meus tiets i tota la família tenien grans regals preparats per a mí!
bé doncs... tornant a la serietat... Tota la meva família estava a l'esglèsia, la meva àvia, el meu avi i la meva mare, que són les 3 persones més importants del món per a mí, estaven allà, contemplant com donava un gran pas en l'àmbit religiós, ells ploraven d'alegria juntament amb tota la meva família. Després de la cerimònia vam anar a un restaurant i allà va ser on em vaig guanyar més de 1000 euros per part dels meus tiets, que generosos!
En el restaurant vam fer una gran festa i vam quedar com senyors, m'ho vaig passar molt bé.
dimecres, 25 de març del 2009
Exercicis
Completeu les dades que falten en la informació següent
:Mundeta àvia
:Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare
Proclamació de la segona república(1931)
Fets d’Octubre (1934)
Guerra civil. (1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquistaCaputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes
Quins països s’hi van veure implicats?
Què va desencadenar la guerra?
L'assasinat de l'arxiduc austrungaresc
Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Russia, el Zhar, per alemania Guillem II, i per frança betain
Com es va resoldre la guerra?
La pau de Versalles que va acabar amb la capitulació d'alemania i els seus aliats
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
La guerra no l'hi importa, qui guanyi l'hi ès infiferent ella només vol les seves joyes.
3.2. El món de la mare1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar del general Francisco Franco i també dels general Bolas i SanJurjo
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progressistes que el govern republica estava implantant
c) Quins personatges hi van intervenir?
Azaña, Indalesio Prieto, Juan Negrim, Largo Caballero.Franco, Antonio Primo de Rivera, cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victoria dels subleblats que va impossar uan dictadura que va durar 40 anys, fins que va morir.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
Ella casi no en sap res de la guerra, ella parla amb la veu de la seva mare. diu lo que pensa la seva mare,, viu al marge dels esdeveniments.
3.3. El món de la filla. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants?
Democratitzar la Universitat, que se'ls hi reconegues le dret d'organitzar-se en sindicats, i a partir d'això democratitzar la societat, i el país.
b) Com es van revoltar?
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
La tancada de un convent dels Caputxins, de Sarrià.
d) Com es va acabar?
dimarts, 24 de març del 2009
Exercicis
2. PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc.
Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context.
L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
Clica per veure
l
l
l
V
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
Revolta :
Una revolta és un seguit d'accions contra el govern o les persones que manen en un lloc
Revoltar:
Provocar una revolta. Uns militars poden revoltar la tropa i prendre el poder. Les colònies americanes es revoltaren contra la corona anglesa i aconseguiren la independència.
Revolució:
Una revolució és un canvi polític, social, econòmic o científic molt important. El descobriment dels plàstics va ser una revolució tècnica.
Guerra:
divendres, 20 de març del 2009
1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
211 Pagines
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
No té capítols
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la mare. al principi i al final.
· Hi ha espais en blanc?
Sí quan canvia de dia o quan canvia de personatje.Fan la funció de diferenciar les diferents veus narratives, es a dir, les tres persones que componen l'obra, s'intercalen.A més a més. aquests espais en blanc tambe reflecteixen el temps historic perque cada protagonista explica uns fets de la seva vida d'epoques diferents.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista serà una dona.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
la seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
La vida de 3 dones de la mateixa família i que viuen sota el mateis sostre, ja que hi ha moments de l'obra en que les 3 persones es relacionen.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fetsd’aquesta narració?
Doncs per que constantment parlen de la Guerra Civil, i el diare de la Mundeta Jver i que perden les colonies de cuba i filipines..
e) Sobre l’argument:· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres. A Lleida. A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
Patricia, Katy i Nitog) Sobre les veus narratives:
·Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en totstres casos, en primera persona.
pag 10 : parla la Mundeta Ventura.
pag 36: parla la vida de l'avia
pag 93 : és un dialeg de la Katy y la Mundeta mare
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
si
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, es la mare la que parla en els dos casos.
3. Entre les pàgines 18 i 21 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
17-3 del 1938
4. A la pàgina 31 hi ha una altra data.
a) Quina?
6-12-1894
b) Es tracta de la mateixa època?
No, hi ha més de 40 anys de diferencia.
c) S’expliquen els mateixos fets?
no, no s'expliquen els mateixos fets.
5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
des del 1984 fins al 2 de gener del 1919
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge. Èpoques i personatges diferents.
Montserrat Roig
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan va morir Franco la dona va adquirir més llibertat ja que abans només podía estar a casa fent tasques de la casa i cuidant dels fills, a la mort d'aquest dictador, la dona va adquirir la mateixa importància que l'home, encara que en aquests díes encara hi ha gent que les discrimina, em sembla vergonyós.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí ja que aquests dies encara hi ha discriminació a les dones, es pensa que no poden fer segons quines coses, coses que no estan ben vistes en les dones pero yo crec que les dones estan tan capacitades per fer qualsevol feina com l'homa i em sembla malament que hi hagi aquesta discriminacioçó a aquestes altures.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Puf... Crec que aquest comentari ocuparia moltes pàgines ja que en aquest món jo crec que hi han més problemes que alegries a hores d'ara, per exemple la crisi, que està afectant a tot el planeta i jo crec que ens costarà de superar-la uns quants anys.
Un altre problema son les guerres, a iraq per exemple ho están passant molt malament pel simple fet de posseir petroli, desde el meu punt de vista aquesta situació es trista, em dona llastima que siguent tots humans i del mateix planeta, ens barallem entre nosaltres...
Què diurien (En un cas de que existessin) els extraterrestres d'altres planetes si vinguessin de visita? S'anirien Corrents!
Ho deixaré aquí ja que si nó em treuria hores i hores acabar aquesta resposta ja que els problemes al món son infinits...
dimecres, 18 de març del 2009
Visita a la universitat de Barcelona.
En arribar vam estar en un pati, esperant per poder entrar a la classe, finalment després d'una hora, vam poder arribar a la classe. Un professor amb una edat avançada va entrar a la classe amb la finalitat de fer una classe digna de Vicent Andrés Estellés.
Durant la classe, i aquí va la crítica, el professor només es va preocupar de mostrar els seus coneixements cultes als alumnes i no va fer suficients comentaris sobre Vicent Andrés Estellés, cosa que va indignar al nostre grup ja que nosaltres estavem allà per aprendre coses de Vicent Andrés Estellés i no dels coneixemens propis i personals de aquest home anomenat professor Murgades. Per cert, hi havien dues amables professores que només volien semblar superiors cuan feien mes soroll que totes les persones juntes d'aquell indret en aquell moment tan aborrit.
Sortint de la xerrada, la Visita va estar mes o menys bé ja que vam poder visitar algunes coses, però algunes altres no, hi havia policies a les portes de las classes i no podíem entrar ja que allò estava molt vigilat, i en entrar a la biblioteca vam ser rebutjats de manera impertinent, i aixó no va sentar bé al grup, finalment vam abanonar aquell indret i vam tornar cap a Santa Coloma de Gramenet.
dilluns, 16 de març del 2009
Montserrat Roig
.Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.
Soc de Santa Coloma de Gramenet, la més estimada ciutat de la comarca del Barcelonès.
Un barri amb només una esglesia, ja que en aquest barri no hi han gairebé molts catolics ja que aqui la gent es molt treballadora i treballen dia a dia per guanyarse el menjar i tot el que faci falta.
Vaig neixer al Gener, el primer mes de l'any, el que representa l'entrada a un nou any ple d'esperança, que hem d'afrontar sense problemes i amb nous recursos.
Visc en una casa plena d'amor familiar en la cual no em falta de res i m'agrada molt viure alla, si hagues d'abandonar ma casa, m'ho pensaria molt.
Montserrat Roig
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or.Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres.Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna.Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
La Universitat
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
que escriu en catala una llengua que acababa d'iniciar la seva recuperacio.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es una frase referida a la guerra de vietnam, una guerra que va tenir una gran repercusió politica i mediatica en aquell moment, una guerra disputada per estats units i vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
Vocabulari
Fer la Gara-Gara: Fer la pilota.
Soc d'un barri de señores bones: Señores burgeses de la Barcelona de l'epoca franquista.
Canonades de l'any de la picor: Fa molt de temps.
Señors amb mes seny que or: Que no tenen diners pero son savis.
De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va pasar gana perque el pa negre simbolitza les penuries i la gana que va pasar durant la guerra.
Ovejitas del senyor: Totes les nenes de una rigurositat moral catolica postolica i romana de l'epoca del franquisme que residien a les directrius dels capellans.
Futurs gallimarsots morals: un gallimarsot es una dona una mica masculina, que té la gestualitat i la manera de caminar una mica masculina.
xino-xano: poc a poc.
Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva.
Torno de pet: tornar de seguida.
Volta al mon i torna al born: Anar-se'n pero tornar a casa.
dimecres, 11 de març del 2009
Montserrat Roig
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)
Text 3 ------>(Aquest es el que hem escollit)
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.
(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.
(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.
(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991)
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu ’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
(Text 3)
Aquest fragment, ens explica d'alguna manera coses que ja suposavem, per que si Montsserrat Roig era periodista, l'hi tindria que agradar que li expliquesin histories, ja que el seu treball consisteix bàsicament en això.Ella es veu a si mateixa una persona a la que li agrada explicar històries, necesitava explicar-les i també li agradava que li expliquessin.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a
vosaltres mateixos.
Imitant l'estil de Roig, he de dir que com ella, però en altre àmbit, jo vaig començar a estudiar per que sabia que en un futur seria beneficiós per a mi, també perquè m'agrada aprendre coses noves i superar-me dia a dia.
dimarts, 10 de març del 2009
Monserrat Roig
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.
1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:
Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Entrevista a ZPU (Cantant de Hip Hop)
M'agradaria entrevistar al cantant de Rap ZPU
B)Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Crec que seria interessant per què el seu món de Rap a mi m'atrau molt ja que és un Raper molt bó, sobretot m'agrada cuan col·labora amb Nach Scratch als seus albums o singles.
C)Escriviu 3 o 4 preguntes que li farieu.
1 Per què vas decidir entrar al món del Rap?
2 Quan fas un concert, mai t'has parat a contar totes les paraules que pots arribar a dir en un concert sencer? mai t'has equivocat en algun concert prèviament preparat?
3Creus que el Rap espanyol està en decadència? Per que?
4Em podries fer una improvisació sobre el tema "Les Vinyes"?
D)Digueu que opineu sobre la resposta de Roig
Estic d'acord ja que els argumens que ens mostra en la seva resposta crec que son els adequats per contestar el que prèviament ha estat escrit.
Aquí deixo un enllaç al Youtube amb la Cançó que més m'agrada d'aquest MC(Raper), Amb la col·laboració de Nach Scratch.
dilluns, 9 de març del 2009
AUCA de L'obra
Thx 4 Watching =D
AUCA
Foto 1: Un dia que Jahvè s'aburria, va crear la primera família.
Foto 2: Pero Eva va fer un salt petit i va agafar el fruit prohibit.
Foto 3: Déu amb ells es va enfadar i de l¡Edén els va expulsar.
Foto 4: Adam i Eva van ser dolents però van tenir 3 fills.
Foto 5: Un d'ells, Caim, era un artista pero també un inconformista.
Foto 6: Caim acumulava molta rabia i matà a l'Abel per tenir a Nara.
Foto 7: Encara que caim va cometre un pecat, Jahvè va ser piados i no el condenà.
Foto 8: I Caim i Nara van unirse en l'amor i van decidir crear un nou món.
Personatges (Allò que tal vegada esdevinguè)
Allò que tal vegada esdevinguè!
Let's Go!
dilluns, 16 de febrer del 2009
ACTIVITATS
és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes. Crec que no es pot aplicar en aquesta obre ja que no te final feliç.
2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
Adam: És un home que no vol fer res i vol que s'ho donin tot fet, es un gandul i un conformista.
Eva: També es conformista,però fa mes coses que l'Adam.
Abel: És un noi molt guapo i sempre fa cas de tot, té un caràcter afeminat, es a dir, sembla una mica femení.
Caïm: És el persontage més diferent de tots ja que es inconformista, fort, no respecta l'autoritat i lluita per aconseguir el que vol.
Querub: És un angel, que va tenir un passat fosc.Nara: És la noia per la cual els homes es barallen .
Jahvè: És deu i a l'obra es fa el que ell vol, i sota el seu permís.
3Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam: Va ser el primer humà creat per Deu, el que l'hi va posar el noms als animals.
Caïm: És despres d'Adam i Eva, l'unic supervivent, i juntament amb Nara tindran que formar un nou mon.
Abel: no representa res, ja que va morir avans de tenir descendecia.
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament
Al plantejament només ens donen informació sobre els personatjes i quines son les seves aspiracions, ens mostren una mica quina es la seva rutina diària i les seves obligacions.
Nus
al nus ens mostra tota la trama important de l'obra, ens mostra com Jahvé els prohibeix d'entrar al jardi de l'Eden, com Caïm passa de tot i es fica al Jardí per que la Nara li demana, també ens mostra una mica el començament de la baralla que tindran en Caïm i l'Abel per la possesió de la Nara, Ja que solament un d'ells dos es casarà amb ella i s'anirà juntament amb ella a viure a un altre lloc i a fer una nova vida.
Desenllaç
Al desenllaç ens explica la mort de l'Abel a mans de'n Caïm, ja que aquest, posseït per un atac de jelosia l'enxampa i el mata, llavors es queda amb la Nara i se'n van a viure a les afores i a un lloc millor.
Per altra banda, Caïm, no és castigat per Jahvè perque hem d'interpretar que ell es l'heroi de l'obra ja que es guanya les coses pels seus propis medis i les seves pròpies meditacions.
5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
-Que els homes tindran que guanyar el pà amb el suor de la seva front.
- Que les dones pariràn amb dolor però estarà a casa.
Prometeu
dilluns, 9 de febrer del 2009
A part del seu nom real, també utilitzaba el pseudònim de Pere Quart ja que el seu segon nom era Pere y era el nùmero 4 dels germans.
2. En quin any va néixer?
El 29 de novembre de 1899
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Els seus pares eren industrials textils, llavors tenien bastants diners, fet que va fer que Joan Oliver pertanyes a una familia acomodada.
4. On va començar a publicar?
En un diari de Sabadell, juntament amb altres joves escriptors.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer s'en va anar a França, i després va marxar a Xile.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els persontages de la seva obra son burgesos i expresen els problemes que tenen.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre...quina classe social?
Sobre la burgesia, encara que ell era burgès, la criticaba.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
Fa un llenguatge creat per que tothom ho pugui entendre, siguin de la clase que fossin. En les seves composicions utilitza els versos lliures, no rimen.