Resta d'exercicis.

EXERCICI 5

"L'espai d'una llengua abolida"En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger."Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa."Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant."Bruixa i Fada el 1980"En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria."Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.

EXERCICI 6

Els poemes a comentar estan situats al llibre bruixa de dol de l’autora Maria Mercè Marçal. Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.
I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.
II
El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada. En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.
III
El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació
IV
EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.
V
El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.