Característiques de l'obra: Bruixa de Dol

L'obra té bàsicament dues parts, la primera és més extensa que la segona, aquesta ultima, en canvi, és més reduïda, encara que les dues comparteixen el mateix esquema formal; La presència,en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida per Maria Mercè Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se'ls val poder treure de sobre.La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de Pales amb cinc posicions, Tombant amb dotze, Foguera joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació i aniria del solstici d'hivern, el vint-i-u de desembre, a l'estiu per Sant Joan.
En els poemes d'aquesta obra, predominen els temes: Amor, solitud, Reivindicació de la dona i maternitat.